guillemclapes.com
#100Tísner
The Boss
Primeres flors de la temporada de l’Spatiphilium
La meva àvia m’explicava com l’Alejandro Lerroux feia els mítings al mig de les places: enfilant-se damunt d’una caixa de fusta i tot brandant una arengada amb una mà, bramava: “Que no tornareu a menjar arengada, no, hi haurà bistec cada dia a taula !”, i la multitud d’obrers i menestrals sucumbia a l’oratòria i aplaudia fervorosament.
Acabat el míting, Lerroux anava a menjar filet de primera als restaurants més luxosos de Barcelona.
I malgrat que això se sabia, molta gent el votava. És el poder magnètic de la demagògia.
Ofegats per la política del directori europeu essent el catalanisme des de sempre europeista .
Amb una Espanya que ens expolia impunement i amb una França de la qual ara estem obligats à esperar que un nou president lideri un canvi d’aquesta política europea per a que puguem respirar un xic.
Moneyball, una pel·lícula interessant per anar a veure i passar una bona estona al cinema. Especialment indicada per a tots aquells que alguna vegada han dit: “això és així perquè aquí sempre ho hem fet així”.
